Canditates i candidats d'Horta-Guinardó: Anna González, Joan Vallvé, Elsa Blasco, Anna Mir i Juan Manuel Velasco.

Després de 8 anys en que ICV-EUiA hem encapçalat la regidoria del districte d’Horta Guinardó de la mà de l’Elsa Blasco, podem dir que s’ha fet molt, però encara volem fer molt més. Hem avançat profundament en accessibilitat, en nous equipaments, en la recuperació d’edificis i espais emblemàtics, en la memòria democràtica, en participació, i en el suport i la col·laboració amb les entitats i associacions del districte.

ICV-EUiA es presenta a Barcelona sense oblidar propostes per a tots els barris de la nostra ciutat. Una de les nostres apostes més fortes és per la participació i la qualitat democràtica i en aquest sentit els Districtes són peces fonamentals. La participació ha de trobar la seva màxima expressió ens els Consells de Barri i en una forta complicitat amb el moviment associatiu.

Us presentem el programa electoral que hem elaborat a Horta-Guinardó. Si us interessa podeu descarregar-vos el programa complet en .pdf a l'enllaç que teniu al menú superior o navegar pel programa utilitzant el menú lateral, per barris o per eixos.
Contra la crisi, contra la desafecció

El Districte contra la crisi econòmica

La crisi financera i econòmica iniciada al segon semestre de 2007 ha tingut efectes molt importants per als treballadors i treballadores i per al teixit productiu de la nostra ciutat.

La crisi i la pèrdua de llocs de treball, tenen una traducció immediata en l‘augment del nombre de persones en risc de pobresa i d‘exclusió. Això vol dir que la lluita contra la crisi no pot quedar aïllada de les polítiques socials. L‘augment de l‘atur provoca un augment de la demanda de serveis d‘atenció social.

Barcelona ha demostrat que es pot fer compatible una política d‘austeritat i de rigor en la despesa amb el creixement de les polítiques socials i d‘ocupació i el manteniment de la inversió pública.

En aquests moments de crisi econòmica, des del Districte hem apostat clarament per mantenir el nivell i la qualitat dels serveis dirigits a la ciutadania, i mantenir també el suport a les entitats i a les seves activitats. Alhora però, hem fet un important esforç per a l’estalvi i l’austeritat en els pressupostos, optimitzant els recursos en la gestió, en la organització interna, i en tot allò que ens ha permès estalviar sense incidir negativament en els serveis prestats a la ciutadania.

En un moment d’especial dificultat per a molts veïns i veïnes del Districte cal ser especialment curosos amb els recursos i dedicar un major esforç en les polítiques socials, destinades a pal•liar els efectes de la crisi, i en les polítiques de suport a l’activitat econòmica generadora d’ocupació.

Participació i radicalitat democràtica. Districtes i Barris

A ICV-EUiA volem fer de la vida quotidiana un espai de transformació social, amb implicació i protagonisme dels ciutadans. Des d’on construir xarxes i vincles de solidaritat comunitària, i des d’on enfortir les relacions de convivència basades en el diàleg i la participació.

Al Districte d’Horta- Guinardó cal reconèixer-li una voluntat històrica de fomentar i facilitar la participació del moviment associatiu de tot tipus. Altra cosa és vehicular i donar resposta als resultats d’aquesta participació.

Aquest darrer mandat, la participació ciutadana al nostre Districte ha trobat nombrosos espais per a la reflexió i l’elaboració de propostes, i s'ha entès la participació com una part essencial dels projectes. En aquest sentit s'ha creat els instruments per incorporar processos participatius de forma normalitzada, s’ha fomentat el treball dels diferents consells sectorials i s’han impulsat comissions de seguiment de les obres i processos participatius específics com el d’elaboració del Pla d’Actuació del Districte 2007-2011 o el de la plaça Eivissa.

També s’ha produït un canvi important en la manera d'entendre la participació amb la implantació dels consells de barri, amb les seves comissions de seguiment, i amb la nova organització territorial amb conselleres i consellers de barri i amb la incorporació dels tècnics i tècniques de barri que han suposat un nou canal i un nou espai de participació i debat sobre els barris.

Des del convenciment que la democràcia no es redueix al dia de les eleccions, volem continuar avançant cap a un sentit més participatiu de la democràcia.

Les nostres propostes per aconseguir-ho són:
  • Continuar potenciant les estructures de participació existents al Districte:
    • Consells de barri i Comissions de seguiment
    • Consells sectorials; el Consell Ciutadà, on cal continuar treballant per millorar la participació de la ciutadania a títol individual
    • Comissions de seguiment d’obres
    • Audiències públiques. Cal tenir en compte que la prioritat de treball ha de ser a l’entorn dels Consells de Barri i el Consell Ciutadà.
  • Continuar innovant en els mecanismes de participació per implicar molt més la ciutadania, tant pel que fa al seu aspecte de persones afectades o usuàries o bé com a membres de la societat civil organitzada. Per això cal continuar establint mecanismes de participació i de consulta en els quals la ciutadania se senti protagonista i corresponsable des de la planificació del projecte fins la seva execució, i també en el seguiment posterior. Proposem continuar impulsant:
    • ­El procés participatiu d’elaboració del Pla d’Actuació Municipal 2011-2015.
    • ­La revisió i actualització del Pla d’Equipaments del Districte.
    • ­Mecanismes participatius per a definir les prioritats d’actuació i d’inversió en el marc del Consell Ciutadà.
    • ­Processos de participació i de consulta específics, com el procés fet sobre la Plaça Eivissa.
    • ­Seguir donant suport a projectes participatius d’àmbit territorial com el Pla Comunitari Carmel Amunt, o d’àmbit sectorial com el procés d’Acció 21, i plantejar la possibilitat d’impulsar-ne altres.
    • ­Garantir processos d’atenció individual en tots aquells processos que ho requereixen, tal com s’ha fet en l’atenció a afectats urbanístics des de l’Agència del Carmel.
    • ­Explorar noves formes de transmissió de la informació i d’interlocució amb la ciutadania en aquells projectes que puguem preveure amb certa conflictivitat.
    • ­Continuar impulsant la incorporació de mecanismes de mediació en la gestió dels conflictes.
    • ­Normalitzar la dotació pressupostària de la participació, com una part més dels projectes.
    • ­Seguir utilitzant i millorant la presencia a Internet del Districte, tant a partir de la web com de les xarxes socials, per obrir fòrums de debat i per a mantenir informada a la ciutadania de les activitats i espais on participar del Districte.
    • ­Continuar millorant la informació directa a la ciutadania; cartells informatius a les porteries, enviament de cartes, etc.
    • Continuar donant suport a una xarxa associativa integrada per entitats fortes i representatives:
      • ­Potenciant i donant un especial paper d’interlocució a les xarxes associatives i les entitats de segon grau, com ara les Coordinadores, Consell de la Joventut, Taules d’entitats, etc.
      • ­Donant suport a la creació de noves Coordinadores d’entitats als barris on hi ha un teixit associatiu prou ampli, com al Carmel, i també experiències com la Xarxa 0-18 d’escoles públiques del Districte.
      • ­Fomentant la participació de les entitats en la gestió d’equipaments i serveis a la comunitat.
      • ­Acollir i impulsar experiències cooperatives, com a formes d'expressió d'una manera més justa d'entendre l'economia, en el que posa per davant del diner les persones.
      • ­Facilitant al moviment associatiu instruments de formació en el camp de la dinamització, gestió i renovació d’entitats, aprofitant amb més intensitat els serveis a l’associacionisme que presta Torre Jussana. El nou Casal d'Entitats al Mas Guinardó ha de ser també un espai on apropar aquests recursos a les entitats. 
      • ­Reforçant el nou model de Trobada d’Entitats d’Horta-Guinardó com a espai de relació entre les entitats i de difusió de les seves activitats.
      • Modificar les lleis i els reglaments per tal de permetre una major i millor expressió de la voluntat democràtica de la ciutadania, tal com recull el nostre programa d’ICV-EUiA per a la ciutat de Barcelona:
        • ­Amb l’elecció directa dels consellers i conselleres de districte, reforçant el seu paper polític i la seva actuació.
        • ­Defensant el dret a vot de totes les ciutadanes i ciutadans extracomunitaris residents al Districte i a Barcelona, com a expressió del seu dret a la ciutadania.
      La nostra voluntat és que el color de la participació continuï tenyint totes les àrees del nostre Districte, des de la regidoria, passant pels consellers i conselleres, sense oblidar el personal tècnic, fins arribar a la ciutadania.
      Un Districte inclusiu i solidari

      La defensa de l‘estat de benestar és per ICV-EUiA un element de combat polític prioritari. Un estat de benestar que el volem més fort. Però que el volem també diferent. Més proper i càlid; més humà i participatiu. Per aprofundir els drets socials i generar-ne de nous, vinculats als barris i a la nova quotidianitat.

      La gent d’ICV-EUiA apostem per una ciutat amb justícia social, on totes les persones puguin portar a terme amb autonomia, i en plenes condicions d’igualtat i també amb equitat, els seus projectes vitals. Una ciutat sense pobresa ni exclusions, que reconeix drets per a tothom.

      En definitiva, un estat de benestar fort com a garantia essencial de cohesió social.

      Lluita contra la pobresa i l’exclusió social

      Promoure la lluita contra l’exclusió social i els programes contra la pobresa, han de ser prioritats clares per assolir la plena integració social de les persones afectades, és a dir, aquells col•lectius que la seva condició econòmica, social, o humana estan en pitjors condicions i són més castigats.

      Una de les vessants per abordar aquesta lluita és a través dels Serveis Socials. Pel que fa als equipaments s’ha creat un nou centre de serveis socials que dóna servei als barris de Can Baró i el Baix Guinardó. També s'han remodelat els centres de serveis socials del Guinardó, Carmel i Teixonera, però cal continuar impulsant noves millores:
      • La millora del centre de serveis socials d'Horta a Santes Creus.
      • El trasllat del centre de serveis socials ubicat al centre cívic de la Teixonera a una nova ubicació.
      En el marc del desplegament del nou model de Serveis Socials a la ciutat, també s’ha millorat el servei amb un augment considerable de la plantilla de treballadors/es socials i educadors/es. Cal continuar insistint en:
      • El reforç escolar per als nens, nenes i adolescents usuaris de serveis socials.
      • L’ampliació de beques de casals infantils i la universalització de les beques de menjador.
      • La potenciació del treball grupal amb les persones usuàries de serveis socials.
      • Una especial atenció al col·lectiu de sense sostre del Districte, des del Centre d’Atenció Integral. I suport a les iniciatives que també treballen amb les persones sense sostre, com l'espai Caliu al barri d'Horta.

      Dependència

      Treballar per afavorir la major autonomia possible de les persones dependents és una de les nostres prioritats. Els darrers anys s’ha fet un important esforç per incrementar la cobertura dels serveis i la seva dotació pressupostaria, però cal continuar ampliant-los fins a la seva universalització. En aquest sentit proposem:
      • Continuar ampliant el servei de Teleassistència fins a cobrir tota la demanda.
      • Continuar reforçant el servei d’atenció domiciliaria (SAD).
      • Continuar fent un seguiment acurat del desplegament de la Llei d'Autonomia Personal i Suport a la Dependència.
      • Fer un seguiment monogràfic de les polítiques i serveis d’atenció a la dependència en el Consell Ciutadà.

      Salut

      La gent d’ICV-EUiA apostem per una salut propera a la ciutadania i que ofereixi:
      • Un accés fàcil i còmode als serveis sanitaris per a tota la gent del nostre Districte, també per a les persones amb diversitat funcional o mobilitat reduïda, potenciant els programes d’atenció domiciliaria dels Equips d’Atenció Primària de salut de manera coordinada amb el servei d’atenció domiciliaria.
      • Informació planera i accessible sobre temes de salut. En aquest sentit continuarem impulsant les comissions de seguiment dels CAP que han permès una participació ciutadana molt més propera.
      • Un nou impuls als Programes d’Educació per la salut per fomentar hàbits de vida saludables entre la ciutadania i especialment entre els infants, adolescents i joves; i/o mitjançant les Aules de Salut i altres actuacions a les escoles, per a la prevenció de la Sida, les drogodependències, hàbits de tipus alimentari, etc.
      • Suport al Consell de Salut del Districte per a que continuï facilitant el desenvolupament de les competències de salut atribuïdes al propi Districte.
      Pel que fa als equipaments, amb l’ampliació dels Centres d’Atenció Primària d’Horta i del Carmel s’ha millorat el servei d’atenció primària al Districte. Resten però equipaments pendents, i en aquest sentit, ens comprometem a fer un seguiment acurat de:
      • La construcció del CAP del Guinardó, que ja s’ha iniciat amb l’acte simbòlic de la primera pedra.
      • La construcció d’un nou CAP a la zona nord del Districte, al carrer de Can Travi amb Berruguete.
      • La construcció d’un nou CAP al carrer Lepant amb la Ronda del Guinardó.

      Acció comunitària

      Els lligams comunitaris son fonamentals per vehicular transformacions i millores als barris. Cada vegada son més les iniciatives comunitàries - plans comunitaris, bancs del temps, projectes d‘intercanvi solidari i bon veïnatge, i cooperatives de consum agroecològic - que van forjant nous estils de viure i consumir. Són pràctiques de radicalitat democràtica quotidiana; també de producció de canvis tangibles. Però són, a més a més, eines de construcció de cohesió i convivència.

      L‘acció comunitària és motor de canvis tangibles als barris però planteja aquests canvis a partir de processos de protagonisme col•lectiu, de ciutadania activa amb capacitat relacional i constructiva.
      L‘enfortiment de l‘acció comunitària és doncs un objectiu polític de primera magnitud des d‘una perspectiva d‘esquerres i ecologista.
      • Suport a entitats i projectes que treballen en l'àmbit de l'acció social des del moviment associatiu.
      • Suport i impuls al Pla comunitari de Carmel Amunt, i plantejar la possibilitat d’impulsar-ne altres.
      • Suport al projecte de Banc del Temps de Can Baró, i difusió d’aquesta iniciativa a altres barris.
      • Donar eines i formació a entitats i projectes, per treballar conjuntament en la millora de la qualitat de vida als barris.

      Esports

      L’esport és un dret dels ciutadans i ciutadanes que forma part de l’exigència de qualitat de vida i que, per tant, hem de fomentar de forma clara des de l’Ajuntament. Volem, però, promocionar la pràctica esportiva com a forma de desenvolupament personal i col·lectiu, fomentant els valor de la solidaritat, la cooperació, els valors pedagògics i educatius per sobre de la simple competitivitat.

      El nostre Districte compta amb un gruix d’instal·lacions esportives considerable, però encara manquen algunes instal·lacions bàsiques que donin cobertura a la demanda de tots els barris. Per això ens proposem:
      • Continuar reforçant la pràctica d'esports que tot i no ser majoritaris tenen una especial incidència en el nostre districte com el voleibol, les bitlles, el bàsquet o el judo i d’aquells esports que disposen d’equipaments significatius com el tennis (remodelant a més tota la zona a l’entorn del Barcelona Tennis Olímpic), o el ciclisme impulsant la ciutat del ciclisme a l’entorn del Velòdrom. En aquest mateix sentit caldrà trobar espais adequats de pavellons per a la pràctica esportiva.
      • Donar prioritat a l'esport escolar, fent ús de les instal·lacions escolars i afavorint els acords entre clubs i escoles, amb la mediació del Districte, per a que els clubs puguin utilitzar el espais en horari extraescolar i com a contrapartida ocupar-se del suport esportiu a l'aprenentatge i la pràctica extraescolar d’esport entre els nens i nenes de les escoles.
      • Continuar impulsant la remodelació del CEM Horta.
      • Construir una Pista de skate al Districte.
      • Continuar instal·lant taules de ping-pong als parcs.
      • Continuar arranjant les pistes de petanca i creant-ne de noves.
      • Estudiar la possibilitat de crear a la pedrera de Can Baró un espai d’equipaments esportius a l’aire lliure.
      • Continuar aplicant polítiques de preus reduïts a les instal·lacions esportives, per als diferents sectors que ho necessiten. Garantir que totes les instal·lacions esportives del Districte puguin fer una política pública de promoció de l’esport.
      • Aprofitar el projecte de Tres Turons per fer circuits esportius a l’aire lliure. Dotar de recorreguts per a córrer o caminar, amb elements que hi facilitin desenvolupar diferents exercicis bàsics. En el mateix sentit plantejar la possibilitat de crear proves esportives que ajudin a difondre les possibilitats de la pràctica esportiva al Parc de Collserola.
      • Continuar impulsant la instal·lació d’aparells d’activitat per a la gent gran als parcs, que també poden fer servir les criatures per jugar.
      L’esport és una activitat de caràcter cívic i alhora un dret que cal garantir a tots els ciutadans i ciutadanes que ho vulguin. La concertació dels objectius públics amb la gestió privada (en particular amb els ens privats no lucratius i associatius) ha de continuar sent al Districte d’Horta- Guinardó una eina per una societat civil activa, moderna i sense desigualtats.
      • Cal garantir una vida activa de les comissions de seguiment i control de les instal·lacions esportives municipals, on hi són presents tots els sectors implicats: Ajuntament, entitats, clubs d’usuaris i moviment associatiu dels barris.
      L’Ajuntament ha de garantir les iniciatives de foment i de suport econòmic que facilitin la igualtat d’oportunitats de tota la ciutadania per a la pràctica esportiva, especialment aquells col·lectius que poden trobar majors dificultats. En aquest sentit, donarem suport als diversos programes que s’impulsen des de l’IBE:
      • Programa d’integració esportiva per a persones amb diversitat funcional (física o psíquica) i amb malalties mentals, fent un tractament específic en cada cas, i incorporant monitors de suport.
      • Programa de promoció esportiva no competitiva en centres escolars, en col·laboració amb els clubs del districte.
      • Programa de promoció de la pràctica esportiva entre la gent gran.
      • Programa d’integració esportiva amb persones en situació d’exclusió social.
      • També caldrà seguir donant suport a l’obertura d’espais esportius per a tothom per tal que la pràctica esportiva arribi a tota la gent que ho desitja. Alguns projectes engegats amb col·lectius de nouvinguts han tingut un molt bon resultat.
      • Continuar estenent i donant a conèixer el programa temps de barri, amb la possibilitat d’utilització dels espais esportius dels centres docents públics fora dels horaris lectius.

      Gent gran

      Quan parlem de la gent gran, cal anar més enllà de la cobertura de necessitats associades a l’edat i a una possible dependència a la que els serveis socials i de salut han de donar resposta. Al referir-nos a la gent gran, cal pensar també en aquelles persones actives i compromeses, que fan una gran aportació a la comunitat a partir de la seva implicació social en la vida dels barris i la seva participació en entitats o a títol individual. L’experiència de l’edat és una riquesa que cal saber valorar, un saber fer que cal reconèixer i saber aprofitar.

      En aquest sentit, des d’ICV-EUiA considerem que s’han de potenciar aquelles activitats que promoguin la participació de la gent gran, la transmissió del seu coneixement, i les relacions intergeneracionals.

      I en aquest sentit ens comprometem a:
      • Continuar impulsant un model de gestió i funcionament participatiu dels equipaments de gent gran, on les persones usuàries dels casals han pres un major protagonisme què els ha permès omplir els equipaments d’una vida social activa, dinàmica i imaginativa, de manera que la gent gran pot trobar espais adients per continuar desenvolupant les seves capacitats.
      • Continuar impulsant iniciatives com les escoles d’adults i les aules d’extensió universitària del Districte, que ofereixen un bon marc per a potenciar les relacions, la participació, i el reconeixement de la gent gran.
      • Continuar donant suport a les iniciatives i activitats promogudes pel Consell de la Gent Gran del Districte.
      • Cercar espais de trobada i activitats per a fomentar les relacions intergeneracionals com “Els avis expliquen contes i els nens les dibuixen” o les Jornades intergeneracionals.

      Infància

      Els nens i les nenes són una part important de la nostra societat i no sempre les seves demandes són escoltades ni les seves necessitats ateses. No sempre es té en compte l’autonomia i la participació de la infància amb responsabilitat, en els assumptes que els afecten directament.

      Es per això que creiem en la necessitat d’escoltar als infants i d’involucrar-los en la mesura que sigui possible, en la gestió de la vida quotidiana, especialment en les àrees que els afecten més directament. L’experiència de l’Agenda 21 Escolar endegada des dels Ajuntaments és una prova de la capacitat de petits canvis que els nens i les nenes de Catalunya i, en particular, de Barcelona, poden dur a terme.

      Per tal de donar veu als nens i les nenes, proposem:
      • Potenciar, utilitzant l’escola com a plataforma, l’elaboració de projectes que humanitzin la ciutat i la faci més habitable pels infants i alhora pels adults.
      • Un disseny d’espais, més adient a les necessitats dels infants. Que ajudi a fomentar el respecte de l’entorn, el tenir cura del paisatge i del barri, entendre i practicar la sostenibilitat, etc. En aquest sentit cal seguir treballant per tal de fer espais de jocs infantils que responguin als seus interessos i a la seva seguretat i continuar adequant a la normativa vigent tots els existents.
      • La participació dels nens i nenes en aquells temes del Districte que d’alguna manera els afectin especialment, pot esdevenir una bona manera d’atendre a les seves peticions i alhora fomentar la cultura de la participació entre els infants.
      • Proposem avançar en l’experiència dels camins escolars.
      • Cal continuar potenciant la xarxa de casals infantils i ludoteques, i altres espais de trobada pels infants, equipaments esportius, etc. I donar suport a les entitats d’educació en el lleure, culturals i esportives, que generen aquests espais de relació entre nens i nenes, a partir de les seves activitats.
      • Continuar treballant a partir del projecte Interxarxes, de suport a la infància en risc del Districte.

      La gent d’ICV-EUiA apostem per una ciutat amable i habitable, de personalitat mediterrània, basada en un model urbanístic sostenible i integrat que combini en un mateix espai l’habitatge i l’activitat econòmica, que ha de ser neta, promotora de l’ocupació no precària, i que ajudi a l’arrelament dels ciutadans i de les ciutadanes al seu barri. Volem un model de mobilitat sostenible i segura, amb menys transport privat i més espai públic i verd urbà. Una ciutat compromesa amb les energies renovables i en l’acció contra l’escalfament de la Terra i el canvi climàtic. Una ciutat més sostenible i alhora una ciutat inclusiva que aposti per les polítiques socials i pels equipaments al servei de les persones, diversa i participativa.

      Urbanisme

      El Districte d’Horta-Guinardó és molt divers en la seva estructura. Els dotze barris que actualment el composen, tot i la situació transitòria de la Font del Gos, formen un conjunt ple d’especificitats, amb un fort sentiment de pertinença dels seus ciutadans i ciutadanes amb allò que és la seva realitat més quotidiana i propera.

      Els darrers anys hem aconseguit desenvolupar pràcticament tot el planejament urbanístic pendent; desencallant projectes històrics com el dels Tres Turons, revisant els PERI del Carmel i la Teixonera, i desplegant gairebé tot el planejament derivat de la Modificació de Pla General Metropolità de la Vall d'Hebron, amb la única excepció del trasllat del barri de la Font del Gos a la Font Baliarda. 

      Ara, amb el planejament aprovat, cal vetllar pel seu desenvolupament:
      • Promoure i fer el seguiment del desplegament del planejament del Parc dels Tres Turons, dotant-nos del pressupost suficient per a la seva gestió definitiva.
      • Promoure i fer el seguiment del Planejament del Carmel, que ha de permetre la transformació dels barris del Carmel, La Teixonera i part de La Font d’en Fargues i Horta, amb nous habitatges, més equipaments, més zones verdes i espais d’aparcament.
      • Promoure i fer el seguiment de l’execució dels Plans de Millora Urbana (PMU) de la Clota Conservació i la Clota reordenació.
      • Promoure i fer el seguiment de l’execució del el Pla de Millora Urbana de la Plaça Ciutadella.
      • Promoure i fer el seguiment del Pla de Millora Urbana (PMU) de la Teixonera 1.
      Pel que fa al planejament, resta pendent:
      • Aprovar definitivament el Pla de Millora Urbana (PMU) del carrer Aiguafreda.
      • Revisar el Pla de Millora Urbana de la Teixonera 2, que tot i que es va aprovar inicialment, es va valorar la necessitat de modificar el sistema de gestió a petició del veïnat afectat, i per tant cal tornar a iniciar el procés de tramitació del planejament.
      • Impulsar el Pla de Millora Urbana (PMU) de la Font Baliarda, que ha de permetre el trasllat del barri de la Font del Gos a la Font Baliarda.

      Habitatge

      L’accés a l’habitatge és un dels temes que més preocupen a la ciutadania, ja que és un dels aspectes que més condicionen el seu projecte i les seves condicions de vida. 

      És per això, que les polítiques públiques d’habitatge sempre han estat un dels eixos bàsics del treball de la coalició ICV-EUiA i ho continuaran sent. La nostra coalició va aconseguir introduir al nou Estatut d’Autonomia de Catalunya el reconeixement de l’accés a un habitatge digne com un dret de les persones, i desprès, la nova Llei del Dret a l’Habitatge, impulsada per ICV-EUiA des de la conselleria de Medi Ambient i Habitatge, ara inexistent, va definir l’abast d’aquest dret.

      La situació actual de paràlisi en el sector de la construcció i del mercat de l’habitatge, va obligar a repensar la política d’habitatge per garantir el reconeixement del dret a accedir a un habitatge digne i mantenir, en època de crisi, l’esforç per abordar les necessitats d’habitatge amb una especial atenció als col·lectius amb més dificultats. En aquest sentit proposem:
      • Fomentar el lloguer.
      • Impulsar la modalitat d’habitatge públic amb dret de superfície, que permet disposar de l’habitatge per a un període de 75 anys, sense les limitacions temporals d’altres modalitats, i al mateix temps suposa que l’Ajuntament no perd la propietat del sol.
      • Continuar ampliant l’oferta d’habitatge de lloguer per a la gent jove.
      • Continuar amb la construcció d’apartaments de lloguer assequible amb serveis compartits, específicament equipats per a la gent gran.
      • Estendre a noves promocions d’habitatge dotacional del Districte la disponibilitat de pisos per a persones amb malalties mentals, gestionats per entitats que treballen en el camp de la salut mental. Valorem molt positivament l’experiència duta a terme a Can Travi amb la Fundació Tres Turons, i la volem ampliar.
      • Continuar incrementant la proporció d’habitatges adaptats per a les persones amb diversitat funcional en les promocions públiques.
      • Impulsar habitatges de lloguer assequible, per atendre necessitats d’allotjament temporal per a persones en una situació social, laboral o personal especialment difícil i que no poden acreditar uns ingressos fixes: dones maltractades, dones separades i amb fills al seu càrrec, persones que han sortit de la presó, persones en atur de llarga durada, etc. En aquests casos, l’Ajuntament ha d’actuar com a avalador.
      Molts dels projectes urbanístics que s’han de desenvolupar també impliquen la construcció de nous habitatges públics, una bona part d’aquests de reallotjament. Caldrà per tant, fer el seguiment de les noves promocions previstes: Tres Turons, MPGM del Carmel, PMU de la Clota, PMU de la Teixonera, i PMU de Ciutadella.
      A banda de les noves promocions d’habitatge, cal continuar afavorint la rehabilitació d’habitatges:
      • Continuar treballant per aconseguir que els barris de Sant Genis i la Teixonera es beneficiïn de la Llei de Barris, exigint al Govern de la Generalitat que mantingui la convocatòria.
      • Continuar impulsant els plans de rehabilitació del Casc Antic d’Horta.
      • Fer seguiment dels Plans de Millora Urbana (PMU) per a la instal·lació d’ascensors als barris de Sant Genís i de Montbau, per millorar l’accessibilitat d’uns edificis que fins ara no tenien la possibilitat de fer-ho.
      • Continuar oferint assessorament des de les oficines municipals d’habitatge, a les persones amb dificultats per pagar el lloguer o l’habitatge.

      Medi ambient: agenda 21, aigua, energia, residus, verd urbà...

      Barcelona és una ciutat de tipologia clarament mediterrània, compacta i diversa. Els objectius de l‘A21, la nostra constitució ambiental estan clarament orientats a preservar i potenciar aquest model.

      El desenvolupament sostenible, les consideracions ecològiques i, en definitiva, la qualitat de vida, són per a nosaltres un concepte bàsic en les noves maneres de pensar i planificar la ciutat i el Districte.

      La sostenibilitat ambiental és un eix transversal que travessa totes les polítiques sectorials, principalment emmarcada en el gran objectiu d’evitar un escalfament excessiu del planeta, generador del canvi climàtic. El consum, la producció, els residus, la mobilitat, l’urbanisme, l’ús eficient dels recursos, les energies, el mobiliari urbà… tots participen de la sostenibilitat ambiental, que és clau per a la nostra qualitat de vida i, especialment, per a la qualitat de vida en el futur.
      Pel que fa les energies renovables, ja no són una opció de futur sinó una realitat que s’ha de complementar, ja des d’ara amb l’eficiència, l’estalvi i la suficiència energètica.

      La cultura de la sostenibilitat ambiental s’ha anat incorporant en el pensament dels ciutadans i dins del món educatiu, associatiu i empresarial, on diverses escoles, entitats i empreses disposen ja de la seva Agenda 21 i dels seus plans d’acció. Des del Districte s’ha impulsat el treball en xarxa a partir de l’Agenda 21 del Districte, i s’ha aplicat polítiques actives i transversals en favor de la sostenibilitat ambiental, tot i que encara no hem avançat prou.

      En aquest sentit, des de la nostra coalició ens proposem:
      • Continuar ampliant el suport als compromisos de l’Agenda 21 als col•lectius que encara no ho han fet, i fomentar i donar suport a la creació de plans d’Acció 21 entre els signants dels compromisos de l’Agenda 21. Potenciar i dinamitzar el treball a partir de la nova xarxa 7verd.
      • Continuar potenciant l’Agenda 21 escolar, donant suport al treball en xarxa per compartir activitats i experiències a les escoles del Districte.
      • Consolidar i impulsar la masia de Can Soler com a espai de natura a les portes de Collserola, convertint la masia en un referent de l’educació ambiental i la sostenibilitat.
      • Continuar impulsant iniciatives de sensibilització i educació ambiental dirigides als infants i a les escoles, com el cicle Viu les Places en Verd, la setmana d’educació ambiental, la Maleta escolar del Sr. Cucanet, etc. Fomentar la seva integració en la Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya.
      • Seguir amb l’aplicació de mesures per a pal·liar la contaminació atmosfèrica i acústica arreu del Districte, amb l’extensió de paviment sonoreductor i la pacificació del trànsit. I amb una especial incidència a la Ronda de Dalt, amb l’aplicació de mesures per reduir el soroll a partir de l’estudi realitzat, i estudiant les possibilitats de cobriment de la Ronda de Dalt entre l’avinguda del Jordà i la Plaça de la Vall d’Hebron, on passa deprimida.
      • Seguir impulsant mesures contra la contaminació lumínica.
      • Seguir aplicant criteris de sostenibilitat a les activitats del Districte i fomentant que les entitats que encara no ho fan també adoptin aquests criteris a les seves festes i activitats.
      Al Districte i a la ciutat, ICV-EUiA continuarem impulsant mesures sectorials de sostenibilitat:
      • Gestió integral del cicle de l’aigua, mantenint les polítiques d’estalvi i aprofitament i impulsant-ne de noves: amb la entrada en funcionament del Dipòsit d’aigües pluvials de l’Avinguda de l’Estatut, continuant amb la recuperació i protecció de les aigües freàtiques i les fonts naturals del Districte per a possibles usos; fomentant la utilització d’aigües pluvials; i amb la dotació del doble circuit d’aigües als edificis públics, sobretot a les instal·lacions esportives.
      • Millora energètica, impulsant el Pla lumínic d’estalvi i aprofitament energètic, en l’enllumenat i en els edificis públics, introduint la tecnologia led, amb la utilització de fluorescents d’alta eficiència; la instal·lació de plaques solars tèrmiques per a l’escalfament d’aigua, i plaques fotovoltaiques per a produir electricitat, en tots els edificis públics; amb el balizament dels parcs mitjançant punts de llum carregats amb energia solar. etc.
      • Reducció de residus, recollida selectiva i reutilització dels residus urbans, amb la idea que residu és recurs. El nou Parc de Neteja de l’Avinguda de l’Estatut ha de permetre un millor servei en la recollida de residus i la neteja de l’espai públic. Cal revisar i ampliar els recorreguts dels punts verds mòbils de barri, amb una campanya de sensibilització per incrementar la recollida selectiva de la fracció orgànica, fomentant l’educació cívica en les 4 RRRR: Reduir, Recuperar, Reciclar, Reutilitzar.
      • Continuar aplicant els criteris de sostenibilitat ambiental en les edificacions de nova construcció; equipaments, habitatges, etc. I fomentant la introducció progressiva d’aquests criteris en les edificacions antigues.
      • Continuar ampliant l’ús de combustibles més nets o amb energies renovables en les flotes municipals, per tal de contribuir a la lluita contra la contaminació de l’aire i a la reducció del CO2 que contribueix a l’escalfament del planeta.
      • Compra pública verda.
      El Districte d’Horta-Guinardó compta amb una gran presència d’espais verds en el seu territori. La conservació, millora, i manteniment d’aquests espais, ha de ser una prioritat, tant pel que fa als parcs urbans com a les zones de muntanya. En aquest sentit, des d’ICV-EUiA proposem mesures com:
      • Continuar tirant endavant la creació d’una xarxa de corredors verds, amb el Projecte del Parc dels Tres Turons i fer realitat el Parc dels Tres Turons com a espai verd.
      • Continuar impulsant plans de millora integral de l’espai públic.
      • Remodelació i arranjament d’espais verds: del Parc de Princep de Girona, del Parc de les Cotxeres d’Horta, de l’entorn del Patronat Ribas amb la creació de l’arborètum, i d’espais com Can Marcet, Arenys, etc. I creant nous espais verds en els projectes de reurbanització com per exemple a l’Avinguda de l’Estatut o el nou Parc de la Clota.
      • Augmentar la protecció i la lluita contra la pèrdua de diversitat biològica dels espais verds del Districte i Iniciar la reintroducció de l’esquirol al Parc dels Tres Turons, quan les condicions ho permetin. Estudiar la possible reintroducció d’altres espècies animals.
      • Continuar amb la senyalització de recorreguts verds pel Districte, per donar a conèixer l’entorn i afavorir que la gent en gaudeixi i fomentant la millora de l’accessibilitat al Parc dels Tres Turons.
      • La declaració del Parc Natural de Collserola per part de l’anterior Govern de la Generalitat ha de ser el punt de partida d’un treball de totes les administracions implicades per tal de seguir treballant en la recuperació de la serralada i acostar-la als barris del nostre Districte.
      • Implantació de noves zones d’horts urbans al Districte, amb una finalitat social i educativa i de foment dels cultius autòctons.
      • Quan sigui efectiu el trasllat del nucli de població de la Font del Gos cap a la Font Baliarda, recuperar aquest sector de Collserola.
      • Recuperar el Parc forestal de Sant Cebrià a Collserola, al barri d’Horta.
      • Seguir recuperant per a ús ciutadà el Passeig de les Aigües a l’entorn de l’Arrabassada.
      • Continuar amb la millora de la conservació i neteja dels parcs.
      • Estudiar el tipus d’arbrat adequat a cada espai públic i, millorar-ne la poda.

      Mobilitat (quotidiana, transport, aparcament...)

      El model de mobilitat també ha de canviar i cal actuar de manera que les persones reconsiderem les necessitats del transport privat, donant prioritat a les persones que van a peu (amb especial atenció als col·lectius amb unes condicions especials de mobilitat), en bicicleta o en transport públic.

      No oblidem que el transport és el sector que, a més de la contaminació de l’aire (NOx i partícules), més contribueix a la producció de CO2, un dels gasos d’efecte hivernacle que propicien l’escalfament del planeta i, per tant, el canvi climàtic.

      El trànsit rodat és la principal causa de producció de CO2, de contaminació atmosfèrica, acústica, i altres efectes nocius menys evidents, com la pressió de l’automòbil sobre l’espai públic de la ciutat. Per això, reduir el trànsit i incrementar la quota del transport sostenible és també una necessitat per preservar la salut de la ciutadania, a més d’una necessitat per raons d’eficiència ambiental i econòmica. En aquest sentit proposem:

      • Crear uns itineraris o eixos de mobilitat a peu, accessibles a tothom, que donin un sentit unitari a l’espai lliure. Cal que aquests eixos connectin entre sí els serveis bàsics i equipaments dels barris.
      • Estendre l’experiència de fer camins amables i segurs i camins escolars, impulsant-ne a l’entorn de totes les escoles del Districte.
      • Continuar amb el Pla d’accessibilitat dels carrers del Districte, amb eixamplament de voreres, eliminació de pals, incorporació de bancs per seure allà on l’amplada ho permeti, etc.
      • Estendre la pacificació del trànsit al Districte: avançar en l’objectiu de declarar tot el Districte Zona 30, amb velocitats màximes de 30 Km/hora, excloent d’aquesta delimitació les vies bàsiques preferents i les de prioritat per als vianants.
      • Continuar creant una xarxa bàsica per a les bicicletes, que uneixi tots els barris del Districte entre ells i amb la resta de la xarxa de la ciutat. En aquells carrers que l’estructura ho permeti, amb carrils segregats, sense disminuir l’espai per a vianants. On no sigui possible, a partir de la pacificació del trànsit.
      • Ampliar el servei de Bicing al districte, tenint en compte l’orografia del nostre Districte.
      • Implantar la xarxa ortogonal d’autobús (RetBus), amb una remodelació que simplifiqui la xarxa actual i que tingui més capacitat, la faci més ràpida i eficient i intuïtiva per l'usuari. Cal un nou model de transport de superfície basat en una xarxa reticular de busos d'alta capacitat i velocitat comercial que es complementi amb una nova xarxa de busos de barri.
      • Ampliar i acabar de completar la xarxa de bus de barri del Districte, estenent-la a tots els barris de difícil accés, per la seva orografia o per la seva xarxa viària. Amb un servei continuat, tots els dies de la setmana i festius.
      • Vetllarem per la continuació de la xarxa de metro del Districte, línia 9 (Maragall-Guinardó-Sanllehy).
      • Estudiar si és possible millorar l’accessibilitat a les estacions de metro de Maragall.
      • Continuar instal·lant noves escales mecàniques i ascensors per salvar grans desnivells. Algunes possibles ubicacions són: a Devallada de Gallecs, Baixada de Palautordera, a Camil Oliveres amb Garriga i Roca, a Passatge de la Mulassa, entre Arenys i Fastenrath, i al tram inferior del carrer Telègraf, entre altres.
      • Ampliació i millora del transport urbà nocturn, sobretot durant els caps de setmana, per afavorir la mobilitat segura de la gent que gaudeix de la nit a la ciutat.
      • Compliment dels programes d’adaptació i accessibilitat del transport públic a les persones amb diversitat funcional i/o mobilitat reduïda: gent gran, cotxets de criatura, carros de la compra, etc.
      • Continuar treballant en la concreció de carrers d’ús preferent per al transport públic. Volem estendre l’experiència del canvi de sentit de Mare de Déu de Montserrat que ha permès pacificar el trànsit, reduir l’accidentalitat i millorar notablement l’eficiència del servei d’autobús.
      Conscients de les dificultats d'aparcament en molts barris del nostre districte, hem fet un esforç per impulsar la construcció de diversos aparcaments soterranis i en superfície que permetin guanyar espai públic per a les persones. Està en marxa la construcció d’aparcaments a la Plaça Salvador Allende, al carrer Tous, al Mercat del Guinardó. Aquesta ha de ser una línia important de treball de cara al proper mandat, per guanyar espai públic per a tothom cal una política activa d'aparcaments.
      • Construcció de nous aparcaments soterranis, que permetin guanyar espai públic per a les persones. És imprescindible que els cotxes “dormin” sota terra, i per això proposem fer aparcaments municipals i/o de concessió pública, per als residents dels diferents barris del Districte. Algunes ubicacions concretes serien: al carrer Arenys, al Camí Vell del Coll, a “el ranxo” de Bernat Bransi, al Mercat d’Horta (Porto-Lisboa), a Torrent d’en Melis, al carrer Grècia, a Escornalbou, a la Plaça de la Font Castellana, a Ramiro de Maeztu, i a la plaça Font d’en Fargas.
      • Continuar amb la creació de més places d’aparcament per a motos a la calçada, les voreres han de restar lliures per al pas dels vianants.
      • Crear una xarxa extensa d’aparcaments per a bicicletes en centres oficials, culturals, socials, d’estudi, així com la reserva d’espais en els aparcaments públics.
      • Estendre polítiques com pot ser l’àrea verda, que afavoreixin la disponibilitat d’aparcament per als veïns. Cal repensar el model d’àrea verda per tal d’aconseguir que cada barri tingui el model que doni resposta a les seves necessitats.
      • Creació de carrils multiús que permeten la càrrega i descàrrega o l’aparcament durant les hores “vall” i la circulació en hores punta.
      L’oposició al Túnel d'Horta, compartida amb bona part del moviment associatiu del districte, amb el temps ha donat alguns fruïts i ha aconseguit que el projecte es replantegi. El túnel inicialment es plantejava com a túnel viari per al vehicle privat, i actualment es parla d'un túnel exclusivament ferroviari. Aquest canvi, d'un túnel viari a un de ferroviari, si bé és un avenç no ens satisfà, perquè entenem que aquesta infraestructura encara que sigui sols ferroviària, tindria un impacte crític sobre la serralada de Collserola, amb efectes nefastos sobre la fauna i els ecosistemes de la serralada. És per això que des d'ICV-EUiA:
      • Continuarem rebutjant el Túnel d'Horta, també en la versió de túnel ferroviari, mantenint què cal apostar per una mobilitat més racional i sostenible. No ens cansarem de dir que amb la meitat del pressupost què cal per a construir el túnel, és possible doblar l'oferta de transport públic existent entre Barcelona i el Vallès. Desestimar la construcció del Túnel d'Horta és doncs l'opció més racional tant des d'un punt de vista econòmic, en temps de crisi, com des d'un punt de vista ambiental i de sostenibilitat.

      Economia: ocupació, “Green new deal”, comerç i turisme.

      L‘estratègia que proposa ICV-EUiA per a la sortida de la crisi i la creació d‘ocupació de qualitat està basada en el desenvolupament de les oportunitats que ofereix l’economia verda i les polítiques socials per promoure la transició cap a un model socialment just i ecològicament sostenible.

      Des d’ICV-EUiA defensem un model econòmic urbà sostenible ecològicament, amb esperit innovador, amb sectors que promoguin una ocupació no precària i amb valor afegit (especialment en el sector de les empreses “verdes”), que afavoreixin la inserció laboral dels qui tenen dificultats d’accés al treball i ajudin a la cohesió i la integració social, i amb un paper destacat del comerç de proximitat, de barri, que doni vida als seus carrers.
      Defensem una estructura urbana mixta on l’activitat econòmica convisqui amb l’habitatge, que ajudi a la cohesió i la integració social, i que doni vida als carrers del Districte.

      La legislació vigent no atorga a l‘administració local un paper rellevant en el foment de l‘ocupació. Malgrat això, la ciutat de Barcelona ha estat els darrers anys molt activa en el desplegament de polítiques do foment de l‘ocupació, de suport a l‘empresa, de millora de la competitivitat i d‘innovació.

      S’ha d’afavorir el comerç de proximitat i continuar potenciant els diversos eixos comercials del nostre Districte en la recerca d’una oferta comercial i d’oci suficient per a les necessitats diàries de la ciutadania dels nostres barris. I volem fer-ho amb la complicitat dels sectors econòmics compromesos amb aquesta manera d’entendre el comerç; sostenible, integrador i solidari.

      En aquest sentit, entenem que cal:
      • Impulsar com a nous pols d’activitat el nou Mercat del Guinardó i la nova illa d’equipaments del Guinardó, el Mercat de la Vall d’Hebron i la nova illa d’equipaments a la Llosa de la Vall d’Hebron.
      • Continuar afavorint l’extensió i consolidació dels eixos comercials com el Cor d’Horta o l’Eix Maragall, del nostre Districte. Desenvolupar programes de dinamització comercial a barris com el Guinardó i Carmel o d’altres barris com Can Baró, Montbau i Sant Genís.
      • Continuar afavorint projectes i actuacions d’inserció laboral, a través de Barcelona Activa i/o mitjançant la incorporació de clàusules socials en la contractació de serveis de l’administració.
      • Continuar afavorint la implantació d’empreses al nostre Districte i establir mecanismes fluids de relació amb les que ja hi són.
      • Continuar promocionant el Centre d’Assessorament Acadèmic ubicat a Boca Nord.
      • Donar a conèixer els serveis formatius de Ca n’Andalet, espai de Barcelona Activa al Districte, i plantejar elements de vinculació territorial de Barcelona Activa.
      • Continuar afavorint i desenvolupant iniciatives com: els convenis de col·laboració entre l’Ajuntament i entitats com Tres Turons per a la contractació de persones amb especials dificultats d’ocupació, o amb Barcelona Activa.
      • Impulsar una ruta turística al Districte, que posi en valor el nostre patrimoni cultural, arquitectònic, natural i de memòria històrica.
      Un Districte educador, creatiu i emancipador

      Educació

      ICV-EUiA vol seguir apostant amb fermesa per un model educatiu per a la ciutat basat en la qualitat, la proximitat, el coneixement, l’equitat i la participació, amb una defensa clara de l’escola pública i la seva credibilitat política i social.

      L’educació i la formació de les persones no són tan sols tasques del sistema escolar, han de ser assumides com un projecte de ciutat on cal implicar tota la col·lectivitat.

      Per això, des d’ICV-EUiA ens proposem:
      • Seguir impulsant el Projecte Educatiu de Ciutat amb la implementació dels projectes del Districte, amb el seu corresponent seguiment i informació.
      • Continuar potenciant iniciatives com els programes Èxit i Xics, o la tasca del Pretaller del Carmel, per evitar el fracàs escolar i l’abandonament precoç dels estudis, entre els nois i noies de les escoles del Districte.
      • Impulsar l’educació per la convivència democràtica i per una ciutadania lliure i responsable amb la creació de Plans de Convivència, la difusió de l’educació en valors i el compromís ferm entre tots els agents educatius i socials.
      • Educar més enllà de l’escola: potenciar les xarxes educatives com la Xarxa 0-18 i les polítiques integrals- transversals. Cal establir xarxes de corresponsabilitat social entre tots els agents de cada barri- Districte: professorat, famílies, administracions públiques, associacions i entitats a fi de treballar en àmbits tant importants com els menjadors escolars, activitats extraescolars, activitats de vacances, centres d’esplai i lleure, l’esport escolar, la intervenció en els espais públics, la mobilitat, els jardins i els horts escolars, els espais familiars i els mitjans de comunicació.
      • Seguir impulsant l’Agenda 21 Escolar al nostre Districte.
      • Potenciar la participació democràtica a través dels Consells Escolars del Districte entesos com a òrgans que promouen les dinàmiques participatives del Districte articulant mecanismes àgils de coordinació amb el PEC central. Dur a terme el pla de dinamització de les AMPA de les escoles públiques del Districte i afavorir la seva coordinació.
      • Articular, integrar i difondre millor l’oferta cultural i d’aprenentatge del nostre Districte i de la ciutat.
      • Continuarem fent el seguiment per tal que els centres educatius del Districte tinguin un bon manteniment i disposin dels recursos necessaris.
      • Continuarem contribuint en potenciar els “Serveis Educatius Integrals” del districte (Centre de Recursos Pedagògics, Equips d’Atenció Precoç i l’Equip LIC) prioritzant la seva tasca com a dinamitzadors pedagògics per sobre de la de gestors de recursos.
      Aquest darrer mandat hem incrementat l’oferta d’educació infantil 0-3 amb quatre escoles bressol noves: la de l’Harmonia a Montbau, que ja està en funcionament; la del carrer Marina, al Baix Guinardó, la de la Font d’en Fargues i la del Carmel que entren en funcionament el proper curs. Volem continuar incrementant les places públiques d’educació 0-3 amb nous equipaments:
      • Tirar endavant la nova escola bressol del Guinardó, ja projectada a l’illa d’equipaments del Mercat del Guinardó.
      • Construir la nova escola bressol Marina del Baix Guinardó al Passatge de Sant Pere.
      • Construir una nova escola bressol a la Vall d’Hebron, a l’illa d’equipaments de la Llosa.
      • Treballarem per garantir un bon funcionament dels serveis de suport a les escoles bressol.
      En l’educació d’adults, tot i no ser competència municipal, s'ha treballat per millorar l'accessibilitat i la difusió de l'escola d'Adults del Carmel, i per convertir l'Aula de Formació d'Adults del Torrent d'en Melis en una nova escola d'adults a la zona del Príncep de Girona al Baix Guinardó.
      • Finalitzar el trasllat definitiu de la nova Escola de Formació d’Adults als jardins Príncep de Girona.
      També s'ha impulsat les Aules de cultura del Districte que s'han convertit en Aules d'extensió universitària per a la gent gran, que han permès que des de la pròpia gent gran s'impulsin programes de formació de gran qualitat.

      Cultura

      Des d’ICV-EUiA entenem la cultura en un sentit ampli, que inclou tant els continguts culturals, com les diferents expressions culturals i maneres de transmetre els coneixements i els valors de la nostra societat que és diversa. En aquest sentit, cal fer una aposta decidida per la interculturalitat, per la interrelació de cultures i expressions culturals com a factors de cohesió social. Una cultura a l’abast de tothom, on els ciutadans i les ciutadanes puguin ésser actors i receptors de la cultura. Una visió cultural que serveixi per desenvolupar els valors de la persona i que incorpori els valors del civisme i de la democràcia, del respecte al medi natural i urbà, i de la importància de l’espai públic i col·lectiu. 

      Un dels equipaments fonamentals del nostre Districte per a la trobada ciutadana són els centres cívics i casals de barri. Aquest darrer mandat hem completat la xarxa de casals de barri amb el Casal de Barri de la Vall d’Hebron, el Casal de la Font d’en Fargues, i el Casal de barri Pirineus, a Can Baró.
      • Cal seguir treballant per garantir que els consells de seguiment dels centres cívics esdevinguin espais de participació que ajudin a impulsar els equipaments.
      • Cal continuar estudiant noves fórmules de gestió cívica i participativa dels equipaments, amb un major protagonisme de les entitats i les persones usuàries, tal com s’ha fet al Casal de la Font d’en Fargues o al Casal de barri Pirineus.
      • Estudiarem la possibilitat d’anar adaptant els horaris dels equipaments cívics i culturals a les necessitats de la gent dels barris, tendint a ampliar horaris en caps de setmana i nocturns allà on sigui possible.
      Els equipaments del nostre Districte han de ser llocs de creativitat artística i cultural, no només de consum o contemplació creativa. I en aquest sentit, des d’ICV-EUiA creiem que:
      • Cal continuar donant suport a iniciatives com el Concurs de Cantautors del Districte, la mostra d’Art Jove Stripart, el cicle de Zona Flamenca, el cicle d’arts escèniques Desplaça’t, l’Embrió, el Visualsound, etc. I potenciar-ne altres de noves.
      • Continuar afavorint l’alliberament d’espais per a la creació artística de grafitis a partir dels projectes impulsats pels propis joves, i la promoció d’activitats relacionades amb l’art urbà.
      Pel que fa a les biblioteques del Districte, la construcció de la Biblioteca de Can Mariner ha estat un èxit, funciona a ple rendiment i fins i tot es planteja incrementar la seva activitat per donar resposta a l’elevat nombre de demandes que està rebent. Actualment resta pendent:
      • Ampliar la biblioteca Albert Pérez Baró, de Montbau, utilitzant els locals de la Creu Roja.
      • Ampliar la biblioteca Mercè Rodoreda del Guinardó, dotant-la d’una sala d’actes en millors condicions.
      • Impulsar la nova Biblioteca de la Vall d’Hebron al carrer Can Travi.
      • Continuar donant suport a la tasca de difusió cultural que estan duent a terme les nostres biblioteques, amb cicles i activitats que han permès acostar la literatura a la ciutadania en general. Cicles com “De pensament, paraula i obra” o “Narra el dors” són exemples molt interessants per acostar la poesia i la narrativa als nostres barris.
      El món associatiu del nostre Districte suposa un important motor cultural, amb el qual cal seguir col·laborant, el qual cal seguir potenciant i cal seguir donant suport:
      • Continuar treballant per tal de donar suport a les activitats culturals dutes a terme pel moviment associatiu, ajudant de forma decidida en la seva difusió o bé col•laborant en les infraestructures necessàries per fer-les possible.
      • Volem continuar impulsant la cultura popular com a símbol d’identitat; donant suport a les colles de Diables, Trabucaires, Gegants, Sardanes i Castells.
      • Continuar donant suport a les activitats que suposen una coordinació d’entitats per tal d’aconseguir un projecte comú com poden ser les Festes Majors o el Carnestoltes, o en aquells projectes que es fan conjuntament entre les entitats i el Districte com són la Trobada d’Entitats o la Cavalcada de Reis.
      • Donar un impuls decisiu a les iniciatives culturals provinents de l’àmbit associatiu o privat. En aquest sentit cal donar suport a la difusió dels museus que hi ha al nostre Districte com el Museu Africà dels missioners comboiants a Horta o el Museu Palmero de Sant Genís.
      • Fomentar la incorporació de criteris d’interculturalitat en les programacions i activitats en el marc nacional català.
      • Crear el Festival de la Rumba Catalana d’Horta-Guinardó, tenint en compte la gran tradició de grups de rumba als nostres barris.
      Hem treballat per recuperar el patrimoni del Districte, posar-lo en valor, i tirar endavant nous equipaments culturals, a Can Mariner, a la masia de Can Fargues, Can Soler, etc. Continuarem recuperant les masies, les edificacions singulars, i trets distintius del Districte com els associats a l’aigua:
      • Tirar endavant el projecte d’escola de música municipal del Districte a la Masia de Can Fargues i l’obertura dels jardins al barri.
      • Recuperar el Mas Ravellat Pla per convertir-lo en un equipament públic del Guinardó.
      • Recuperar la Torre Garcini i convertir-la en un equipament públic del Guinardó.
      • Donar suport a un projecte de ciutat per a la rehabilitació del Palau del Marques d’Alfarràs i la creació d’un centre d’interpretació del parc del Laberint d’Horta.
      • Aprovar definitivament el PMU per a la protecció i conservació del carrer Aiguafreda.
      • Continuarem recuperant els elements relacionats amb la ruta de l’aigua, les bugaderes, la xarxa de torres d’aigua, i els diversos aspectes vinculats als torrents i rieres dels nostres barris.
      La nova seu de l'Arxiu d'Horta-Guinardó al carrer Lepant ha permès crear un espai millor on poder arxivar la documentació històrica dels nostres barris i oferir un millor servei. I l’aposta del Districte en publicacions ha anat clarament orientada a difondre la història dels nostres barris, com un important element d'identitat.
      • Continuar dinamitzant l’Arxiu del Districte en la seva nova ubicació.
      • Continuar impulsant l’edició de publicacions sobre la història de tots els barris d’Horta- Guinardó: Sant Genís, Guinardó, Vall d’Hebron, Teixonera i Can Baró.
      • Donar suport al “Pou. Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada”, com a entitat que vetlla per la recuperació del patrimoni històric i cultural dels nostres barris.

      TIC

      L’avenç de les tecnologies de la comunicació (TIC) planteja nous reptes i grans oportunitats. En aquest sentit, des del Districte s’ha volgut afavorir la utilització i l’accés a les TIC instal•lant wi-fi a un gran nombre d'equipaments i espais públics del Districte i impulsant accions formatives com el Raco.net al Centre Cívic del Guinardó. Des de ICV-EUiA entenem que garantir l’accés públic, per a tothom i en igualtat de condicions, a les TIC, és una mesura important per lluitar contra la fractura digital i les desigualtats socials. Per això proposem:
      • Estendre la xarxa wi-fi fins arribar a tots els equipaments i espais públics del Districte.
      • Garantir punts amb accés a la xarxa en tots els equipaments municipals del Districte.
      • Impulsar accions formatives en l’ús de les TIC als diversos barris del Districte, ja sigui a través dels centres cívics o en col·laboració amb el moviment associatiu.
      • Continuar millorant la comunicació amb el Districte a través d’Internet, i la seva presencia a les xarxes socials.

      Llengua

      La composició diversa del nostre Districte, tant a nivell sociològic com educatiu, fa que l’ús social del català al nostre Districte sigui molt desigual. Des d’ICV-EUiA ens comprometem a:
      • Fomentar iniciatives que promoguin el coneixement i l’ús del català, especialment si van dirigides a aquells col·lectius que tenen més dificultat d’accés i d’aprenentatge.
      • Garantir des del Districte l’ús del català.
      • Treball en xarxa amb el Consorci de Normalització Lingüística; amb programes com el dels nous veïns i veïnes.

      Memòria Democràtica

      La recuperació de la memòria democràtica ha estat un eix important de l’activitat política al Districte. La consolidació d’actes com l'homenatge als brigadistes internacionals o a Salvador Allende, la recuperació i museïtzació de les bateries antiaèries i el nucli de barraquisme del Turó de la Rovira, o del refugi del Mas Guinardó, en són una bona mostra.
      • Continuar impulsant el projecte de museïtzació del Turó de la Rovira.
      • Donar a conèixer els diversos espais de memòria democràtica que tenim al nostre Districte; les bateries antiaèries, el refugi del Mas Guinardó, etc.
      • Crear una ruta de la memòria al Districte.
      • Continuar creant nous espais dedicats a recuperar la memòria democràtica amb el reconeixement dels qui varen lluitar per la llibertat en els elements de nomenclàtor.
      Un Districte convivencial, quotidià i obert

      Diversitat funcional

      El terme "persones amb diversitat funcional" es proposa canviar el llenguatge com a part d'un canvi de pensament i de polítiques respecte la realitat humana oficialment anomenada "discapacitat".

      La gent de la nostra coalició, considerem que és fonamental treballar per a garantir l’autonomia i la vida independent de les persones amb diversitat funcional. Cal assegurar l’accessibilitat d’aquestes persones en tots els àmbits del Districte, i això vol dir:
      • Continuar millorant la mobilitat garantint l’accessibilitat a tots els carrers, places i espais de la via pública, equipaments, comerços i habitatges, i completant el transport públic adaptat.
      • Continuar instal·lant ascensors en aquells punts del Districte que presenten grans desnivells i especials dificultats d’accessibilitat.
      • Buscar espais per a la ubicació d’un centre de dia, i un centre de respir per a persones amb diversitat funcional i garantir la seva construcció per part de la Generalitat de Catalunya.
      • Cessió a la Generalitat d’un solar a Torrent d’en Melis, per a la construcció d’una residència per a persones amb diversitat funcional psíquica.
      • Continuar vetllant per la construcció de pisos adaptats.
      • Continuar donant suport i potenciant la tasca del Consell de persones amb discapacitat del Districte.
      • Continuar donant suport a les entitats de persones amb diversitat funcional, com la Llavor d’Horta, que gestiona un espai d’oci especialitzat a Horta, Sense Traves al Carmel i altres entitats.
      • Continuar potenciant la sensibilització de la ciutadania, a través de les iniciatives de sensibilització del Consell de persones amb discapacitat del Districte, o fent ressò d’altres campanyes.
      • Afavorir la pràctica de l’esport entre les persones amb diversitat funcional, adaptant les instal·lacions esportives, oferint un servei de monitors de suport esportiu, potenciant els esports adaptats i donant-los a conèixer, etc.

      Joves i adolescents

      La condició de jove no és un estat transitori cap a la vida adulta i l’adquisició de plens drets de ciutadania. Avui, la joventut és un període molt més llarg de la nostra vida que cal poder viure amb plenitud de drets.

      Els principals problemes que impedeixen o dificulten l’emancipació de la gent jove són la manca de feina, la precarietat laboral i l’accés a l’habitatge. Els problemes de la gent jove no són només com viure les hores de lleure.

      Des de l’Ajuntament hem de continuar impulsant polítiques per a l’emancipació, posant èmfasi en allò que ajudi a la gent jove a desenvolupar-se personalment, viure de manera autònoma, i gaudir de plenitud de drets. Això vol dir polítiques d’ocupació, de formació, d’habitatge, de cultura, i també de lleure.
      • Impulsar la construcció dels nous espais per a joves previstos a l’illa del Mercat del Guinardó i a la Llosa de la Vall d’Hebron.
      • Continuar comptant amb la participació, la implicació i la complicitat del moviment associatiu juvenil del Districte, especialment en aquelles iniciatives relacionades amb els interessos dels joves.
      • Continuar incrementant l’oferta d’activitats (culturals, educatives, de lleure, etc.) i serveis existents, per a donar resposta a les demandes i necessitats dels joves del Districte.
      • Continuar afavorint l’alliberament d’espais per a la creació artística de grafitis a partir dels projectes impulsats pels propis joves, i la promoció d’activitats relacionades amb l’art urbà.
      • Treballar des dels casals i espais de joves amb la franja d’edat adolescent, entre 12 i 16 anys, als diferents barris del Districte.
      • Continuar treballant per donar resposta a la necessitat d’espais d’activitat per a les entitats d’educació en el lleure que no tinguin resolta la seva ubicació.
      • Continuar impulsant el projecte de punts JIP a tots els instituts públics i concertats del Districte.
      • Continuar treballant per garantir una especial atenció a la salut sexual i reproductiva de joves i adolescents, amb campanyes de prevenció dels embarassos no desitjats.
      • Continuar treballant per a la prevenció de la violència masclista entre joves i adolescents.
      • Facilitar i afavorir la utilització de l’espai públic per part de les entitats juvenils com a punt de trobada i relació.
      • Continuar treballant a partir del programa HG Barribook que ha estat un èxit i es consolida com a plataforma informativa i de participació per a la gent jove del districte.

      LGTB

      La dignitat i els drets de les persones no s’han de veure afectats per les diverses formes en què s’expressa la seva orientació sexual o la seva identitat sexual. Cal avançar, doncs, en el reconeixement amb normalitat del col·lectiu LGTB (persones lesbianes, gais, transsexuals o bisexuals) i en la defensa dels seus drets, com un dret fonamental.

      Des d’ICV-EUiA ens comprometem amb aquest objectiu, i proposem:
      • Incorporar als cicles culturals del Districte obres que fomentin el coneixement del col·lectiu LGBT.
      • Reconèixer amb algun element de nomenclàtor la lluita del col·lectiu LGBT en la defensa de la igualtat de drets.
      • Impulsar una campanya de formació i informació, especialment dirigida al jovent del Districte, amb el CJD7.

      Homes i dones (gènere i nous usos del temps)

      Des d’ICV-EUiA apostem per una nova forma d’organitzar tots els àmbits de la nostra societat i en concret els del nostre Districte d’Horta-Guinardó, perquè homes i dones puguem compartir la vida familiar, laboral i participativa sense desigualtats i amb valors universals.

      La paritat de gèneres és una perspectiva que ha de ser present de forma transversal en totes les polítiques de proximitat, així com amb la gestió pública municipal del nostre Districte. Gestionar la quotidianitat té a veure amb no oblidar les dones i amb incorporar el femení en tots els nivells de la societat. El nostre Districte ha estat un bon exemple de la visualització de les dones en el món polític.

      Des d’ICV-EUiA apostem per la necessitat de fer emergir les mirades, les percepcions i les vivències que les dones, diverses i heterogènies, tenen del nostre Districte i de Barcelona, amb les seves necessitats, les seves propostes i iniciatives i els seus desigs.

      A Horta- Guinardó, el Consell de les Dones del Districte està integrat per totes les entitats i col•lectius de dones que, cadascun des de la seva pròpia perspectiva, estem realitzant una tasca decisiva per aconseguir una major integració social de les dones.
      • Seguirem impulsant, participant i donant suport al Consell de les Dones del Districte, com a espai que afavoreix la participació, l’intercanvi, el debat i la reflexió entre les dones. Estem convençudes que és una bona eina de col·laboració entre el Districte i les entitats de dones, que permet definir demandes i necessitats, i dibuixar projectes d’interès conjunt.
      El Districte compta amb un món associatiu femení molt actiu, ric i variat. Gairebé a tots els barris existeix al menys un grup de dones que treballa per a les dones.
      • Continuarem donant tot el suport possible a les entitats de dones, per tal que puguin desenvolupar les seves activitats. I intentarem també potenciar la incorporació de les dones joves al teixit associatiu, per aconseguir l’enriquiment de les entitats.
      • Continuarem impulsant mesures per a la promoció de la participació femenina en els grans agents socials locals i per a la revalorització de les entitats de dones com a interlocutores de les institucions.
      • Seguirem incentivant l’intercanvi amb col•lectius i grups de dones immigrades i la constitució de grups d’auto-ajuda entre les dones.
      Reivindiquem el paper de les dones en la vida i la història local, fomentant el coneixement d’aquelles figures femenines que hagin estat rellevants. En aquest sentit:
      • Continuarem proposant donar noms de dona als nous espais públics del Districte: carrers, places, escoles, biblioteques, parcs, etc.
      • Vetllarem per tal que els diferents mitjans de comunicació amb participació municipal facin un correcte tractament de les dones, de la seva imatge i de les diferents aportacions que fan a la societat, i lluitarem contra les imatges degradants que omplen tota mena de mitjans, especialment la publicitat.
      • També vetllarem per a què no hi hagi un llenguatge sexista al Districte: en les publicacions, impresos, publicitat, etc.
      Del conjunt de dones del Districte, n’hi ha que per la seva situació personal mereixen una especial atenció dels serveis personals municipals: les dones responsables de famílies monoparentals amb criatures petites, les dones amb diversitat funcional o amb malalties mentals, les dones que pateixen maltractaments o violència, les dones migrades, i les dones grans que viuen soles. Algunes propostes específiques per aquests col•lectius:
      • Garantir la prestació del servei de Teleassistència a totes les dones grans del Districte que viuen soles.
      • Prestar una especial atenció en l'accés a l’habitatge social del Districte, a les dones que pateixen risc d’exclusió social.
      • Potenciar la inserció laboral, mitjançant programes específics per a dones, així com més oportunitats per accedir a la formació i la capacitació a través de Barcelona Activa.
      • Reforçar el projecte Troba't com a espai de trobada entre dones del districte que tenen en comú estar passant o haver passat per un moment de canvi important a la seva vida que suposi un obstacle per al manteniment de la seva xarxa social (ja sigui un procés migratori, una separació, etc.).
      • Fomentar la constitució de grups d'auto-ajuda per a dones maltractades o amb problemes d'inserció social.
      • Continuar enfortint els circuits, protocols i serveis com el Punt d’Informació i Atenció a la Dona (PIAD), per atendre les dones víctimes de tot tipus de violència i evitar la victimització secundària, fugint d’un punt de vista assistencialista o individualitzador de la problemàtica.
      • Continuar incorporant la perspectiva de gènere en les polítiques d’integració de la immigració estrangera, i afavorint la participació de les dones migrades en programes de salut, coneixement de la llengua, formació professional i ocupació.
      • Continuar promovent l’associacionisme i estimulant els grups o les associacions promogudes per les dones i reforçant els espais existents de coneixement i de suport entres dones immigrades i autòctones.

      Interculturalitat

      La nostra coalició, continua defensant que és català qui viu i treballa a Catalunya, però no n’hi ha prou amb afirmar-ho, cal anar més enllà i dotar-nos de les polítiques i mitjans d’acollida i d’integració, per a la incorporació normalitzada de les persones nouvingudes al nostre Districte.

      Des d’ICV-EUiA pensem que cal partir del reconeixement mutu i en pla d’igualtat de les diverses cultures que conviuen al nostre Districte, afavorint el coneixement “de l’altre” i la convivència, per evitar reaccions xenòfobes, que es poden produir com a reacció a problemes socials que es donen per falta de polítiques públiques potents d’integració i cohesió social, i que donades les mancances d’un Estat del benestar encara dèbil, competeixen per uns recursos escassos amb els ciutadans amb dificultats socioeconòmiques que ja són als nostres barris.

      A partir del Programa de Nous Veïns i Veïnes, al Districte s’ha treballat, de forma participativa, en l’elaboració d’un Pla de Ciutadania, Convivència i Immigració del Districte, amb els objectius de: promoure la igualtat d’oportunitats i la no discriminació; afavorir el reconeixement de la diversitat com a part permanent de la nostra societat i lluitar contra el racisme i la xenofòbia; i impulsar un treball en xarxa amb els agents socials del territori.

      La Taula de ciutadania, convivència i immigració del Districte, que incorpora la participació de les entitats i teixit associatiu, dels tècnics, i de l’administració del Districte ha permès abordar els reptes de la immigració i la diversitat en clau d’oportunitat i no en clau de conflicte, i amb una perspectiva de futur integrador.
      • Continuar reforçant el servei d’acollida del Districte, a través del programa nous veïns i veïnes.
      • Continuar impulsant el programa de reagrupament familiar del Districte.
      • Desenvolupar el nou Pla de Ciutadania, Convivència i Immigració del Districte afavorint les polítiques d’acomodació dels nous veïns i veïnes al Districte.
      • Continuar impulsant els programes específics desenvolupats en el marc del programa nous veïns i veïnes, per afavorir la participació de les dones migrades en els programes de salut, coneixement de la llengua, formació professional i ocupació, i promoure l'associacionisme i els espais existents per al coneixement i suport entre dones autòctones i migrades.
      • Continuar treballant a partir del programa HG Barribook que ha estat un èxit i es consolida com a plataforma informativa i de participació per a la gent jove del districte.

      Cooperació, pau, drets humans

      Un Districte no pot ser aliè a la situació de les persones del seu entorn, ja sigui el més proper o el més llunyà. En aquest sentit, des del Districte cal saber manifestar i articular la solidaritat també amb els països del Tercer Món.
      És important per a nosaltres treballar i recolzar la cooperació al desenvolupament, i som partidaris de concentrar els esforços de cooperació cap a aquelles àrees del món amb les quals les entitats i grups de solidaritat del nostre Districte estan especialment sensibilitzats. 

      En aquest darrer mandat hem donat suport a diverses iniciatives com el projecte de Bu Craa al Sàhara, el molí de blat al Níger o a una potabilitzadora d'aigua al Nepal. Volem continuar treballant en aquesta línea i per això proposem:
      • Continuar donant suport a les iniciatives de cooperació al desenvolupament que s’impulsen des del nostre Districte.
      • Donar suport per desenvolupar el projecte d’agermanament entre l'Institut Ferran Tallada del Carmel i el Liceo politécnico Llay-Llay de Xile.
      • Continuarem donant suport a l'agermanament amb Bu Craa (República Àrab Sahrauí Democràtica) que més enllà de la cooperació, també necessària, ha estat i és també una eina de denúncia d'un conflicte oblidat.
      Volem fer de la cultura de la pau i la defensa dels drets humans un dels eixos de la nostra activitat pública.
      • Continuar potenciant i donant suport a activitats de Cultura de la Pau organitzades per les diferents entitats del Districte.
      • Continuar impulsant activitats pròpies del Districte; exposicions, xerrades sobre desarmament i pau, etc.

      Seguretat

      Els usos que la ciutadania fa de l’espai públic han de ser respectuosos i cal garantir l’ús normalitzat dels espais, sense criminalitzar cap individu o col·lectiu. En aquest sentit, la proximitat dels cossos de Guàrdia Urbana i de Mossos d’Esquadra és i ha estat fonamental per a conèixer la realitat de cada territori, ser més efectius, i donar un millor servei a la ciutadania. També ha estat fonamental la presència d'educadors/es de carrer que han fet una tasca de diagnosi de la situació, de treball preventiu i d'impuls de programes educatius que en general han donar molt bons resultats.
      • Continuar potenciant tots els aspectes de la seguretat vinculats amb la relació amb la comunitat, treballant tant des de la Guàrdia Urbana com des dels Mossos d’Esquadra de forma coordinada amb les Associacions de Veïns, les entitats de comerciants, etc.
      • Continuar impulsant el Consell de Seguretat i Prevenció del Districte com a espai d'interlocució entre la ciutadania i els cossos de Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana.
      • Continuar apostant per la prevenció incrementant la presència d'educadors i educadores de carrer i reforçant el seu paper.
      • Continuar millorant els protocols d'actuació a la via pública introduint petites millores que afecten a la seguretat viària (millora de la senyalització, d'incorporació d'elements com fitons o semàfors, de canvis de sentit de circulació, etc.), especialment en àrees de proximitat a les escoles o en el procés de progressiva peatonalització de determinades àrees
      • Estendre l’experiència de fer camins amables i segurs i camins escolars, impulsant-ne a l’entorn de totes les escoles del Districte.
      • Dur a terme campanyes de conscienciació del vianant.
      • Continuar apostant pel control de l’accidentalitat: amb campanyes de control d'alcoholèmia, radars en llocs d'especial tendència a l'excés de velocitat, i amb una major vigilància de la Guàrdia Urbana a les cruïlles i carrers més conflictius en hores punta.
      • Extremar la disciplina vial, especialment quan els conductors/ores limiten la mobilitat i posen en perill la integritat dels altres, com les motocicletes que circulen per les voreres, o quan són infraccions que perjudiquen el transport com els carrils bici, passos de vianants, carrils i parades de bus, o sobre les voreres, impedint el pas de vianants.
      • Continuar incorporant elements de seguretat en el disseny d’espais públics, evitant que es creïn racons, espais foscos o recorreguts amb poca llum.
      Un règim de sancions, tot i ser necessari, per si sol no sempre és capaç de evitar i donar resposta als problemes derivats del mal ús de l’espai públic.
      • Continuar apostant per l'adopció de mesures alternatives a la sanció econòmica quan es produeixin faltes d'ús inadequat de l'espai públic.
      En cas de conflictes derivats de les necessitats d’espai i de la convivència, la mediació sovint és el millor mecanisme per arribar a una solució. La mediació permet garantir que tota la ciutadania i col·lectius afectats puguin negociar des de posicions d'igualtat, donant una sortida no judicial a petits conflictes sempre que les parts hi participin de forma voluntària.
      • Continuar reforçant la mediació com a mecanisme efectiu per a resoldre petits conflictes de convivència.
      El Districte barri a barri

      Són molts els projectes i actuacions de futur que cal impulsar als nostres barris, i tenint en compte el moment de crisi actual, som conscients que caldrà decidir quins són prioritaris. No renunciem però a situar tots els temes que creiem cal tenir presents per al proper mandat, i serà a l'hora d’elaborar el proper Pla d’Actuació del Districte que, de forma col·lectiva amb el moviment associatiu i veïnal, establirem conjuntament quines han de ser les prioritats per a cada un dels nostres barris.

      Baix Guinardó

      • Executar el projecte previst de remodelació dels Jardins dels Prínceps de Girona.
      • Construcció d’un nou aparcament soterrat al carrer Tous.
      • Nova escola bressol al passatge de Sant Pere.
      • Nou Centre d’Atenció Primària al carrer Lepant.
      • Construcció d’un espai poliesportiu per a ús escolar i del barri, i trasllat de l’escola d’adults de Torrent d’en Melis a l’illa de carrers entre Marina, Taxdir, Sardenya i Travessera de Gràcia.
      • Reurbanització del carrer Praga entre la Ronda del Guinardó i el carrer de les Camèlies.
      • Reurbanitzar els passatges de Lligalbé, de Sant Pere i de Boné.
      • Convertir el carrer de Castillejos en un eix cívic, entre els carrers de Josep Ciurana i de Niça. I millorar tota la zona entre Tous i Cartagena, per sobre la Ronda del Guinardó.
      • Reallotjament dels habitatges afectats i enderroc de l’edifici de Travessera de Gràcia, al Parc del Príncep de Girona.
      • Estudiar la creació d’un centre cívic o un casal de barri, amb un espai específic i activitats per al jovent del barri, un espai on les entitats tinguin un lloc físic de trobada, i amb una oferta d’activitats amplia i dirigida també als adults.
      • Creació o habilitació d’un espai infantil o una ludoteca.
      • Estudiar la possibilitat d’allargar el recorregut del bus de barri 114, fent-lo passar pels carrers de Cartagena, Niça i Castillejos.
      • Millorar l’enllumenat del carrer Alcalde de Móstoles.
      • Donar suport les iniciatives adreçades a l’associacionisme, a la creació d’una coordinadora d’entitats al barri, i en especial a l’associacionisme dels comerciants.
      • Recuperació i reurbanització del carrer de Pi i Margall.
      • Dur a terme el projecte de coberta de la plaça Font Castellana com a mirador.

      Can Baró

      • Estudiar la creació de nous equipaments, vinculats al desenvolupament del projecte dels Tres Turons.
      • Desenvolupar el Parc dels Tres Turons com a espai verd.
      • Construir un nou aparcament soterrat al carrer Ramiro de Maeztu.
      • Continuar millorant els espais i els serveis del Casal de barri el Pirineu.
      • Proposar la creació d’una escola bressol a la plaça Font Castellana.
      • Suport a “el Casalet” per a la gent gran.
      • Actuació als interiors de Raimon Caselles.
      • Fer un Pla de mobilitat del barri, que tingui en compte l’accessibilitat a peu i la millora del transport públic de barri.
      • Reurbanitzar la plaça Can Baró, amb la idea que aquesta zona sigui la plaça central del barri.
      • Reurbanització de l’Avinguda Can Baró.
      • Reurbanització del carrer Torre Dulac.
      • Remodelació de la plaça Vista Park, solucionant l’accessibilitat a l’espai públic de Vista Park.
      • Millorar la connexió entre els carrers Joan Cortada i Josep Yxart, i reurbanitzar la placeta.
      • Estudiar la connexió dels carrers Francisco Alegre i Josep Serrano.
      • Creació d’un camí escolar, pensant en els infants de l’escola ACIS.
      • Arranjar el talús de les escales del carrer Tenerife.
      • Dur a terme el projecte de coberta de la plaça Font Castellana com a mirador.
      • Crear al parc dels Tres Turons un circuit esportiu estable i senyalitzat.
      • Estudiar una ubicació per al punt verd mòbil a la part alta del barri.
      • Fer el seguiment de la repercussió al barri de les obres del metro (Sanllehy).
      • Suport en la difusió de les activitats del casal de barri el Pirineu i el local social Raimon Caselles.

      Carmel

      • Desenvolupar la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) del Carmel, amb els nous equipaments i espais públics que se’n deriven.
      • Fer realitat el Parc dels Tres Turons com a espai verd.
      • Crear un casal de barri com a espai de relació i trobada per entitats i veïns a la zona de Carmel Centre- Baix Carmel.
      • Trasllat dels serveis socials del Carmel al solar entre els carrers de Moratín i de Bernat Bransi.
      • Pla de mobilitat: continuar millorant la connectivitat interna i l’accessibilitat en tots els racons del barri a partir d’ascensors i escales mecàniques, una bona xarxa de microbusos, la connexió del metro amb Muhlberg (perllongament 119), l’increment de freqüència de pas del bus 92, i la creació de nous aparcaments.
      • Construir un aparcament soterrat al solar del Rancho.
      • Fer una nova escola bressol a la zona alta del Carmel, a Coves d’en Cimany.
      • Construcció d’una nova escola bressol al Passatge de Santa Teresa.
      • Remodelació de la Rambla del Carmel. Potenciar el seu l’ús cívic mentre no es produeix la remodelació i millorar el pas peatonal a través de la Rambla.
      • Reurbanització definitiva de la nova plaça del Carmel, quan hagi finalitzat la construcció de la nova promoció d’habitatge públic.
      • Reorganització dels espais d’equipament a tocar de l’Agència del Carmel i entorns.
      • Reurbanització del passeig de la Mare de Déu del Coll entre Lorda i Fastenrath (2a fase).
      • Obertura del carrer Llobregós.
      • Reurbanització del carrer Pantà de Tremp entre els carrers de Lisboa i Dante Alighieri.
      • Arranjament dels carrers d’Hortal i de Batet.
      • Arranjament del carrer Sigüenza, entre el carrer de la Murtra i la plaça Pastrana.
      • Arranjament del carrer de Bernat Bransi, entre els carrers de la Murtra i de Pantà de Tremp.
      • Arranjament de l’espai del carrer dels Agudells 55.
      • Urbanitzar una nova placeta amb jocs infantils al carrer del Santuari.
      • Crear nous espais per a la pràctica de l’esport a l’aire lliure, vinculats al Parc dels Tres Turons, i fomentar el lleure i l’esport en la franja 12-16 anys, amb programes específics per a joves.
      • Estudi de la possibilitat de crear un nou vial que connecti els carrers de Gran Vista i del Doctor Bové. Donant una possible solució al final de línia del bus 24.
      • Expropiar el triangle situat enfront del carrer de Muhlberg.
      • Crear un espai d’horts urbans o jardí urbà que pugui ser gestionat per les entitats i el veïnat del barri.
      • Suport a la creació d’una Coordinadora d’entitats al Carmel.
      • Pla de Dinamització comercial i suport a la federació de comerciants.

      Font d'en Fargues

      • Desenvolupar el Parc dels Tres Turons com a espai verd i millorar-ne els accessos.
      • Impulsar el projecte d’escola de música municipal a Can Fargues i l’obertura dels jardins.
      • Suport i promoció a les activitats impulsades des del Casal de la Font d’en Fargues, o del moviment associatiu i veïnal del barri.
      • Recuperació històrica de les restes del Torrent de Can Carabassa.
      • Habilitar nous espais per a la pràctica de l’esport: amb la obertura de més patis escolars fora de l’horari lectiu, amb la creació d’espais esportius a l’aire lliure vinculats al Parc dels Tres Turons.
      • Recuperació de la plaça de la Font d’en Fargues com a plaça major del barri.
      • Reurbanització de la Plaça Font de la Mulassa.
      • Fer un Pla de mobilitat del barri, que tingui en compte l’accessibilitat a peu, i la millora del transport públic de barri. Estudiar el desdoblament de l’autobús 117 i l’augment de la seva freqüència, i la possibilitat de connectar bus i metro per afavorir la mobilitat.
      • Crear nous itineraris i zones per a vianants, amb trànsit pacificat. Impulsar la creació de camins escolars i millorar l’entorn de les escoles Arc Iris i Pit- Roig.
      • Instal·lació d’unes noves escales i un ascensor inclinat a la Devallada de Gallecs.
      • Instal·lació d’unes noves escales i un ascensor a la Baixada de Palautordera.
      • Instal·lació d’unes noves escales i un ascensor a la confluència dels carrers Camil Oliveres i de Garriga i Roca.
      • Instal·lació d’unes noves escales i un ascensor inclinat al Passatge de la Mulassa.
      • Reurbanització del carrer de Santa Otília.
      • Reurbanització del carrer d’Aguilar, entre la Baixada de Palautordera i el carrer de Llobet.
      • Reurbanització del carrer Arc de Sant Martí entre Mossèn Josep Bundó i Dalmau Creixell.
      • Reurbanització del carrer Alt de Pedrell.
      • Reurbanització del Passeig de la Font d’en Fargues.
      • Reurbanització del carrer Montserrat de Casanova entre els carrers de Font de la Mulassa i d’Arbós.
      • Estudiar la necessitat de fer nous passos de vianants, per exemple a la cruïlla del carrer Pedrell amb Joan Manen.
      • Resoldre la manca d’aparcament al barri; construint un aparcament públic i estudiant la implantació de l’àrea verda.
      • Estudiar mesures per mantenir el comerç existent i per facilitar la creació d’empreses tenint en compte les característiques del barri (per exemple, l’alt nombre d’escolars), així com la promoció d’alternatives de consum (cooperatives...).