La crisi financera i econòmica iniciada al segon semestre de 2007 ha tingut efectes molt importants per als treballadors i treballadores i per al teixit productiu de la nostra ciutat.
La crisi i la pèrdua de llocs de treball, tenen una traducció immediata en l‘augment del nombre de persones en risc de pobresa i d‘exclusió. Això vol dir que la lluita contra la crisi no pot quedar aïllada de les polítiques socials. L‘augment de l‘atur provoca un augment de la demanda de serveis d‘atenció social.
Barcelona ha demostrat que es pot fer compatible una política d‘austeritat i de rigor en la despesa amb el creixement de les polítiques socials i d‘ocupació i el manteniment de la inversió pública.
En aquests moments de crisi econòmica, des del Districte hem apostat clarament per mantenir el nivell i la qualitat dels serveis dirigits a la ciutadania, i mantenir també el suport a les entitats i a les seves activitats. Alhora però, hem fet un important esforç per a l’estalvi i l’austeritat en els pressupostos, optimitzant els recursos en la gestió, en la organització interna, i en tot allò que ens ha permès estalviar sense incidir negativament en els serveis prestats a la ciutadania.
En un moment d’especial dificultat per a molts veïns i veïnes del Districte cal ser especialment curosos amb els recursos i dedicar un major esforç en les polítiques socials, destinades a pal•liar els efectes de la crisi, i en les polítiques de suport a l’activitat econòmica generadora d’ocupació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada