Mobilitat (quotidiana, transport, aparcament...)

El model de mobilitat també ha de canviar i cal actuar de manera que les persones reconsiderem les necessitats del transport privat, donant prioritat a les persones que van a peu (amb especial atenció als col·lectius amb unes condicions especials de mobilitat), en bicicleta o en transport públic.

No oblidem que el transport és el sector que, a més de la contaminació de l’aire (NOx i partícules), més contribueix a la producció de CO2, un dels gasos d’efecte hivernacle que propicien l’escalfament del planeta i, per tant, el canvi climàtic.

El trànsit rodat és la principal causa de producció de CO2, de contaminació atmosfèrica, acústica, i altres efectes nocius menys evidents, com la pressió de l’automòbil sobre l’espai públic de la ciutat. Per això, reduir el trànsit i incrementar la quota del transport sostenible és també una necessitat per preservar la salut de la ciutadania, a més d’una necessitat per raons d’eficiència ambiental i econòmica. En aquest sentit proposem:

  • Crear uns itineraris o eixos de mobilitat a peu, accessibles a tothom, que donin un sentit unitari a l’espai lliure. Cal que aquests eixos connectin entre sí els serveis bàsics i equipaments dels barris.
  • Estendre l’experiència de fer camins amables i segurs i camins escolars, impulsant-ne a l’entorn de totes les escoles del Districte.
  • Continuar amb el Pla d’accessibilitat dels carrers del Districte, amb eixamplament de voreres, eliminació de pals, incorporació de bancs per seure allà on l’amplada ho permeti, etc.
  • Estendre la pacificació del trànsit al Districte: avançar en l’objectiu de declarar tot el Districte Zona 30, amb velocitats màximes de 30 Km/hora, excloent d’aquesta delimitació les vies bàsiques preferents i les de prioritat per als vianants.
  • Continuar creant una xarxa bàsica per a les bicicletes, que uneixi tots els barris del Districte entre ells i amb la resta de la xarxa de la ciutat. En aquells carrers que l’estructura ho permeti, amb carrils segregats, sense disminuir l’espai per a vianants. On no sigui possible, a partir de la pacificació del trànsit.
  • Ampliar el servei de Bicing al districte, tenint en compte l’orografia del nostre Districte.
  • Implantar la xarxa ortogonal d’autobús (RetBus), amb una remodelació que simplifiqui la xarxa actual i que tingui més capacitat, la faci més ràpida i eficient i intuïtiva per l'usuari. Cal un nou model de transport de superfície basat en una xarxa reticular de busos d'alta capacitat i velocitat comercial que es complementi amb una nova xarxa de busos de barri.
  • Ampliar i acabar de completar la xarxa de bus de barri del Districte, estenent-la a tots els barris de difícil accés, per la seva orografia o per la seva xarxa viària. Amb un servei continuat, tots els dies de la setmana i festius.
  • Vetllarem per la continuació de la xarxa de metro del Districte, línia 9 (Maragall-Guinardó-Sanllehy).
  • Estudiar si és possible millorar l’accessibilitat a les estacions de metro de Maragall.
  • Continuar instal·lant noves escales mecàniques i ascensors per salvar grans desnivells. Algunes possibles ubicacions són: a Devallada de Gallecs, Baixada de Palautordera, a Camil Oliveres amb Garriga i Roca, a Passatge de la Mulassa, entre Arenys i Fastenrath, i al tram inferior del carrer Telègraf, entre altres.
  • Ampliació i millora del transport urbà nocturn, sobretot durant els caps de setmana, per afavorir la mobilitat segura de la gent que gaudeix de la nit a la ciutat.
  • Compliment dels programes d’adaptació i accessibilitat del transport públic a les persones amb diversitat funcional i/o mobilitat reduïda: gent gran, cotxets de criatura, carros de la compra, etc.
  • Continuar treballant en la concreció de carrers d’ús preferent per al transport públic. Volem estendre l’experiència del canvi de sentit de Mare de Déu de Montserrat que ha permès pacificar el trànsit, reduir l’accidentalitat i millorar notablement l’eficiència del servei d’autobús.
Conscients de les dificultats d'aparcament en molts barris del nostre districte, hem fet un esforç per impulsar la construcció de diversos aparcaments soterranis i en superfície que permetin guanyar espai públic per a les persones. Està en marxa la construcció d’aparcaments a la Plaça Salvador Allende, al carrer Tous, al Mercat del Guinardó. Aquesta ha de ser una línia important de treball de cara al proper mandat, per guanyar espai públic per a tothom cal una política activa d'aparcaments.
  • Construcció de nous aparcaments soterranis, que permetin guanyar espai públic per a les persones. És imprescindible que els cotxes “dormin” sota terra, i per això proposem fer aparcaments municipals i/o de concessió pública, per als residents dels diferents barris del Districte. Algunes ubicacions concretes serien: al carrer Arenys, al Camí Vell del Coll, a “el ranxo” de Bernat Bransi, al Mercat d’Horta (Porto-Lisboa), a Torrent d’en Melis, al carrer Grècia, a Escornalbou, a la Plaça de la Font Castellana, a Ramiro de Maeztu, i a la plaça Font d’en Fargas.
  • Continuar amb la creació de més places d’aparcament per a motos a la calçada, les voreres han de restar lliures per al pas dels vianants.
  • Crear una xarxa extensa d’aparcaments per a bicicletes en centres oficials, culturals, socials, d’estudi, així com la reserva d’espais en els aparcaments públics.
  • Estendre polítiques com pot ser l’àrea verda, que afavoreixin la disponibilitat d’aparcament per als veïns. Cal repensar el model d’àrea verda per tal d’aconseguir que cada barri tingui el model que doni resposta a les seves necessitats.
  • Creació de carrils multiús que permeten la càrrega i descàrrega o l’aparcament durant les hores “vall” i la circulació en hores punta.
L’oposició al Túnel d'Horta, compartida amb bona part del moviment associatiu del districte, amb el temps ha donat alguns fruïts i ha aconseguit que el projecte es replantegi. El túnel inicialment es plantejava com a túnel viari per al vehicle privat, i actualment es parla d'un túnel exclusivament ferroviari. Aquest canvi, d'un túnel viari a un de ferroviari, si bé és un avenç no ens satisfà, perquè entenem que aquesta infraestructura encara que sigui sols ferroviària, tindria un impacte crític sobre la serralada de Collserola, amb efectes nefastos sobre la fauna i els ecosistemes de la serralada. És per això que des d'ICV-EUiA:
  • Continuarem rebutjant el Túnel d'Horta, també en la versió de túnel ferroviari, mantenint què cal apostar per una mobilitat més racional i sostenible. No ens cansarem de dir que amb la meitat del pressupost què cal per a construir el túnel, és possible doblar l'oferta de transport públic existent entre Barcelona i el Vallès. Desestimar la construcció del Túnel d'Horta és doncs l'opció més racional tant des d'un punt de vista econòmic, en temps de crisi, com des d'un punt de vista ambiental i de sostenibilitat.